La mobilitat col·lectiva ha centrat bona part de la segona jornada del fòrum BCN Desperta!, celebrat a Casa Seat i organitzat per Crónica Global, El Español i Metrópoli Abierta. En una conversa moderada per la periodista i sotsdirectora de societat de Crónica Global, Miriam de Saint-Germain, el president de Moventia, Josep Maria Martí, i el president del RACC, Josep Mateu, han debatut sobre els reptes presents i futurs de la mobilitat a Catalunya, coincidint que l’autobús interurbà s’ha consolidat com la millor resposta davant el dèficit del sistema ferroviari.

Josep Maria Martí ha estat clar en aquest sentit: “Els nostres trens estan al màxim. Amb el tren no hi podem comptar. Necessitem 1.200 autobusos per cobrir la demanda futura”. Una afirmació que reflecteix el creixent protagonisme del bus interurbà per connectar Barcelona amb la seva àrea metropolitana i amb les comarques de l’entorn.

Mateu ha reforçat aquesta idea lamentant el “caos que viu el sistema ferroviari de Renfe”: “Cada vegada ve més gent en autobús. Dona una fiabilitat i una comoditat que no està donant el tren”.

Un repte global i econòmic

El president de Moventia ha emmarcat el debat en una visió àmplia: “La mobilitat és un repte global i un impulsor de l’economia”. Josep Maria ha destacat que la dispersió territorial i els fluxos migratoris cap a les primeres i segones corones metropolitanes provoquen que moltes persones hagin de desplaçar-se diàriament a Barcelona per motius laborals.

Mateu, per la seva banda, ha posat xifres al problema: molts treballadors de municipis propers a la capital destinen “entre dues i tres hores diàries” als desplaçaments. “És temps personal de la gent. O s’arregla o es convertirà en un problema greu. La mobilitat és un dret, no una obligació”, ha assenyalat.

Dèficit d’infraestructures i congestió

El president del RACC ha advertit que la situació actual és crítica: “Ens trobem en un moment de màxima activitat econòmica i màxima ocupació, turisme i mobilitat. Atès el dèficit d’infraestructures i la gran quantitat d’obres, s’ha perdut molta fluïdesa i hi ha molta congestió”.

Josep Maria Martí ha afegit que els viatges han de respondre a les necessitats reals dels usuaris: “La gent vol anar d’un punt a un altre punt, sense transbordaments. Avui un 70% ja ho fa així i només un 30% connecta amb altres mitjans. Per aquests últims necessitem bons intercanviadors”. Mateu ha coincidit a remarcar que el passatger busca “fiabilitat, comoditat, velocitat comercial coherent i capacitat per a tothom”.

Més freqüències i millor informació

Tots dos ponents han assenyalat la necessitat d’incrementar les freqüències de pas als eixos de més demanda i de millorar la informació dinàmica per reduir tensions a les parades i als intercanviadors. “Perquè la gent passi al transport col·lectiu, calen més autobusos a curt termini”, ha advertit Mateu, reclamant també “una visió metropolitana de la mobilitat”.

Aparcaments dissuasius

Un altre dels punts destacats ha estat l’aposta pels aparcaments dissuasius. Mateu n’ha qualificat la implantació “d’urgent” i ha reclamat a l’Ajuntament de Barcelona un lideratge clar. El president del RACC ha recordat que aquesta proposta s’ha plantejat tant a l’actual alcalde, Jaume Collboni, com a l’anterior alcaldessa, Ada Colau.

Descarbonització i ajuts públics

La transició cap a una mobilitat sostenible ha ocupat una part central del debat. Josep Maria Martí ha defensat que el transport públic ja és una opció sostenible “en si mateix”, fins i tot amb els vehicles que compleixen la normativa Euro VI, però ha subratllat la necessitat d’anar més enllà: “No ens hem de quedar aquí. Hem d’insistir en la renovació de les flotes cap a vehicles més sostenibles”.

El president de Moventia ha demanat que es reprenguin els ajuts públics per facilitar la inversió de les empreses en nous autobusos. “Un bus elèctric costa gairebé el doble que un de combustió. Et desequilibra l’economia de l’empresa. Necessitem 200.000 euros d’ajuda per autobús elèctric”, ha remarcat, advertint que sense aquest suport serà impossible avançar al ritme que requereix la “Catalunya dels 30 milions de desplaçaments diaris”.

Més enllà de l’electrificació, Josep Maria Martí ha assenyalat altres opcions d’energia neta per al transport interurbà: “L’elèctric ens permet fer recorreguts curts, però les bateries no aguanten per a trajectes llargs. Hem de veure en cada línia quin tipus de vehicle ens dona més possibilitats de descarbonització”. En aquest sentit, ha destacat el biometà com a alternativa: “Ens dona la solució per a distàncies més llargues, amb un cicle complet neutre en CO_₂”.

Conclusió: un futur que passa pel bus

El diàleg entre Josep Maria Martí i Josep Mateu ha coincidit en un diagnòstic clar: el bus interurbà és avui l’opció més fiable i sostenible per afrontar la mobilitat a Catalunya. Però aquest camí exigeix inversió, planificació i voluntat política.

Com ha resumit Josep Maria Martí en la seva última intervenció: “Si volem respondre al creixement de la població i assegurar la competitivitat econòmica, necessitem 1.200 busos més per a Catalunya”.